Vés al contingut

Philip G. Epstein

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPhilip G. Epstein
Biografia
Naixement22 agost 1909 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort7 febrer 1952 Modifica el valor a Wikidata (42 anys)
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer Modifica el valor a Wikidata
SepulturaHillside Memorial Park Cemetery Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Estatal de Pennsilvània Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguionista, dramaturg Modifica el valor a Wikidata
Company professionalJulius J. Epstein: Julius J. i Philip G. Epstein Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsLeslie Epstein Modifica el valor a Wikidata
GermansJulius J. Epstein Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0258525 Allocine: 43530 Allmovie: p89057 IBDB: 8146 AFI: 125022 TMDB.org: 2666
Musicbrainz: dd970fe8-e47c-452b-bd0b-e297233356f6 Find a Grave: 12080 Modifica el valor a Wikidata

Philip G. Epstein (Nova York, 22 d'agost de 1909 - Los Angeles, 7 de febrer de 1952) va ser un guionista estatunidenc conegut sobretot pel seu guió per a la pel·lícula Casablanca (1942), que va guanyar un Oscar. L'havia escrit en col·laboració amb el seu germà bessó Julius i Howard Koch com una adaptació de l'obra no produïda Everybody Comes to Rick's, escrita per Murray Bennett i Joan Alison.[1]

Vida privada

[modifica]

Epstein va néixer en una família jueva [2] de la ciutat de Nova York i es va criar al Lower East Side de Manhattan, juntament amb el seu germà bessó idèntic Julius. El seu pare Harry era propietari d'un estable en els dies en què els cavalls eren àmpliament utilitzats a la ciutat. Ell i el seu germà Julius van assistir a la Pennsylvania State College (actualment Universitat Estatal de Pennsilvània), obtenint la llicenciatura el 1931. Després de la universitat, Philip va començar a actuar i Julius es va convertir en boxejador professional.[3]

Epstein es va casar amb Lillian Targan des de 1932. El seu fill Leslie Epstein dirigeix el programa d'escriptura creativa de la Universitat de Boston i és novel·lista. El 2003, Leslie va publicar una versió de ficció de la seva infància titulada San Remo Drive: A Novel from Memory.[4] El seu nét Theo Epstein és un antic executiu de beisbol que anteriorment va exercir com a president d'operacions de beisbol dels Chicago Cubs i com a director general dels Boston Red Sox. La seva néta Anya Epstein és guionista.

Hollywood

[modifica]

Després de la universitat, els bessons Epstein es van dirigir a Hollywood amb l'esperança de treballar a la indústria del cinema. Allí es van convertir en guionistes d'èxit. Jack L. Warner, cap de Warner Brothers, va tenir una relació d'amor-odi amb els bessons Epstein. No podia discutir amb el seu èxit comercial, però va deplorar les seves bromes, els seus hàbits laborals i els seus horaris. El 1952, Warner va donar els noms dels germans al Comitè d'Activitats Antiamericanes (HUAC). Mai van declarar davant el comitè, però en un qüestionari de l'HUAC, quan se li va preguntar si mai van ser membres d'una "organització subversiva", van escriure: "Sí. Warner Brothers".

Epstein va morir de càncer a Hollywood, el 1952 als 42 anys [5] Julius li va sobreviure 48 anys, morint l'any 2000 als 91 anys.

Filmografia seleccionada

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Pat McGilligan. Backstory: interviews with screenwriters of Hollywood's golden age. 1. University of California Press, 1986, p. 170–171 (Backstory). ISBN 0-520-05689-2. 
  2. Tablet Magazine: "The Brothers Who Co-Wrote ‘Casablanca’ - Writers Julius and Philip Epstein are also forebears of baseball’s Theo Epstein" by Adam Chandler August 22, 2013
  3. Joanne L. Yeck, "Julius & Philip Epstein," Films and Filmmakers Series (Writers and Production Artists), St. James Press. 1987.
  4. «Leslie Epstein » Writing » Boston University».
  5. Pat McGilligan. Backstory: interviews with screenwriters of Hollywood's golden age. 1. University of California Press, 1986, p. 170–171 (Backstory). ISBN 0-520-05689-2. Pat McGilligan, ed. (1986). Backstory: interviews with screenwriters of Hollywood's golden age. Backstory. Vol. 1. University of California Press. pp. 170–171. ISBN 0-520-05689-2.